|
|
Introduccio
Cicle teoric
Les conferències
Els blocs temàtics de didàctica específica
CICLE PRÀCTIC
Didàctica específica.
Conclusions i valoracions de les practiques.
Els blocs temàtics de didàctica específica
És inqüestionable que abans de dedicar-te a la docència els llicenciats hàgim de fer un curs d’adaptació pedagògica, però pel que he viscut, he vist que quan vaig estar fent les pràctiques al meu I.E.S em vaig adonar que està molt bé tota la part teòrica que ens expliquen al CAP però que a on més aprens és a l’aula, donant classes activament. L’assignatura del CAP que m’ha ajudat més a actuar dins de l’aula, encara que no sigui específica, ha sigut l’assignatura de psicopedagogia.
3.2. Resum de les sessions.
3.2.1. Currículum ESO:
S’han tractat els aspectes essencials del currículum en general i específics de música :
• Crèdits: comú, variable tipificat, variable no tipificat, de síntesi.
• Distribució curricular.
• Principis didàctics.
• Els 3 nivells de concreció.
• Objectius, continguts (fets i conceptes, procediments, valors, normes i actituds).
• Objectius i continguts, ordenació i seqüenciació, aprenentatge significatiu, avaluació.
• Programació.
• Pràctica en grup per a la elaboració d’un crèdit variable.
• Objectius generals d’etapa, objectius generals d’àrea, objectius terminals d’àrea.
• Necessitats educatives especials (NEE).
3.2.2. Expressió vocal i corporal:
L’expressió vocal i corporal de les classes de Sònia Vives eren totalment pràctiques. En l’expressió corporal, ens va ensenyar danses de les èpoques renaixentistes, barroques i clàssiques, després també balls més moderns.
Sònia ens ha ensenyat a escollir el que treballarem en funció de les característiques de l’alumnat.
Quan fem un repertori hem de decidir els objectius que volem amb la cançó, què puntuarem com a positiu i què puntuarem com a negatiu, i això, comunicar-ho als alumnes de forma clara i breu. També haurem de decidir si aquest repertori serà a capella, amb Karaoke o amb acompanyament dels mateixos alumnes.
Haurem d’adaptar el repertori perquè ho puguin cantar tots els alumnes, ja que ens podem trobar que alguns nens estiguin fent el canvi de veu.
També ens ensenyava mètodes per ensenyar una cançó a l’aula, des de la vocalització a l’aprenentatge final de la peça.
El que em va molestar una mica d’aquesta professora és que gairebé sempre feia servir exemples dels seus alumnes però d’una manera molt infantil i com rient-se d’ells.
Aquest professor va ser molt interessant perquè ens parlava de l’aparell fonedor, de les seves característiques i les possibles lesions que els nostres possibles alumnes podrien tenir pel fet de cridar, no respirar bé, etc, i com evitar-ho. Per exemple, per treballar el control abdominal podem bufar un full de paper o una espelma per controlar que l’aire surti sempre amb la mateixa pressió.
L’Edmon també és partidari de col•laborar amb les altres matèries per als idiomes de les cançons i com la S.Vives, ens va parlar de diferents exercicis de vocalització, però en aquestes sessions de l’Edmon, eren molt més específiques i molt més encarades en sentit fisiològic de l’aparell fonedor.
A més de ser conscients de ser sensibles amb els nostres alumnes en aquest aspecte de la veu, ens va fer que fóssim sensibles amb nosaltres mateixos alhora de parlar, de cantar i de vegades, potser cridar.
3.2.3. Elaboració unitat didàctica:
Ens va explicar les característiques d’una unitat didàctica i com a pràctica a l’aula, en vàrem dissenyar una, va ser complicat utilitzar els verbs en la seva forma verbal correcte.
• Criteris: temporal, temàtic i procedimental.
• Selecció d’un tema amb la seva justificació
• Elaborar objectius, continguts, activitats d’aprenentatge i temporalització de les mateixes.
• Avaluació
• Recursos i materials
• Metodologia
3.2.4. Avaluació:
En aquesta sessió el Víctor ens va fer reflexionar sobre molts aspectes de l’avaluació, i ens va ensenyar aspectes de la pròpia:
• L’avaluació ha de ser coherent amb l’opció psicopedagògica que fomenta el disseny curricular, amb els objectius i amb les orientacions metodològiques.
• L’avaluació ha de ser contínua, individualitzada, diversificada i global.
• Les fases de l’avaluació són la inicial, la formativa i la sumativa.
3.4.5. Batxillerat i PAU:
En el batxillerat només es cursa història de la música en l’especialitat de socials / humanitats i s’ofereix conjuntament amb un altra assignatura com a optativa (no a tots els centres). No existeix el batxillerat musical però els alumnes que han cursat el grau mig poden convalidar les assignatures de modalitat. Són 3 crèdits: 3 hores/setmana a 1r o 2n de batxillerat. Es pretén donar una visió global del fet musical.
PAU: (Proves d’accés a la Universitat). El currículum ve donat per la universitat. Els blocs de contingut estan organitzats cronològicament i només inclou al temari la musica clàssica. En la web trobem exemples d’exàmens.
3.4.6. Audició i context històric:
L'audició dóna molt joc a l'hora de relacionar la música amb els seus períodes històrics i altres formes d'art, cosa que permet tractar molts temes. Vam intentar treure el millor resultat sonor d'una partitura força simple amb els instruments de què disposàvem (instruments orff, de percussió indefinida i alguns de melòdics). Vam fer dos grups, i el resultat va ser força diferent en un i altre cas.
Cada grup tenia les seves virtuts i dificultats i és precisament això el que ens va fer aprendre més, vam debatre sobre aquest cas i va ser molt interessant.
En l’audició activa hem de tenir amb compte:
• Aspectes anecdòtics, culturals, històrics, biogràfics.
• El moviment i la dansa.
• Element verbal.
• La dramatització.
• Acompanyament de l’audició.
• El musicograma i l’expressió gràfica.
• Pre-audició.
• Comparació entre versions
• Ús de mitjans audiovisuals.
3.4.7. Informàtica musical:
En la sessió d’informàtica musical va ser totalment pràctica. Aquesta assignatura pot captivar molt als adolescents, i per tant, apropar els joves a la música d’una manera molt sugerent. Els programes que es facin servir a classe de música, també els poden fer servir a casa si disposen d'ordinador (com és el cas dels reproductors com el Real Àudio).
Però crec que el més interessant són els programes que ens permeten fer activitats: amb un editor de partitures podem composar una melodia; amb el Super Duper Music Looper es poden mesclar algunes pistes pregrabades i crear textures sonores; amb el vanBasco podem trobar karaokes per cantar a classe... Hi ha moltes possibilitats que poden ser interessants. Tots els programes que vam estar provant són recursos que tindrem a partir d'ara.
3.4.8. Pràctica instrumental:
Amb el professor Víctor Ruset hem après que entendre els instruments i aprendre a tocar-los és importantíssim per a apropar la música als alumnes.
Criteris per a seleccionar els instruments:
• Pedagògics
• Musicals
• Psicològics
• Recursos per a aprendre a tocar l’instrument:
• peces curtes
• obstinats
• imitació
• jocs
• DVDs
Metodologia i recursos didàctics en el procés d’aprenentatge d’una peça musical:
• Ensenyar els diferents elements de la peça
• Procediments
• Per imitació
• Per lectura musical
• Basar-se en una cançó
• Jocs
• Improvisació
• Acompanyaments playback
• Enregistrament de la pràctica i la interpretació.
• La gestió de l’aula.
• Els materials
• L’organització
• Problemes
• El mètode Orff
• L’avaluació de la pràctica instrumental.
Amb el Víctor també hem après com construir instruments semblants al so d’una flauta o un xiulet.
3.4.9. Elements bàsics de direcció:
En aquesta sessió, bàsicament vam tractar de forma molt resumida, com afrontar amb èxit, la direcció d’un grup musical de secundaria. Amb recursos elementals, bàsics i a la vegada essencials de direcció. Per posar-ho amb pràctica vam sortir a dirigir varies persones a classe, mentrestant el professor ens anava corregint.
3.4.10. La flauta dolça:
En aquestes sessions vam reconèixer diferents tipus de flautes dolces i els seus avantatges alhora de fer música amb aquest instrument. Penso que no és un instrument molt agradable, sobretot si es toca malament, però sí que és un instrument molt proper: molt manejable, bastant afinat i assequible econòmicament per tot l’alumnat.
3.4.11. Musica actual i moviment corporal:
Aquesta ha sigut l’assignatura i la professora que m’ha agradat més. T’introduïa dins la música amb el moviment però d’una manera molt natural, amb la música ens movíem i amb el moviment fèiem música. Era molt senzill i molt agradable, vaig tenir sensació de molta llibertat en aquesta assignatura. Al acabar la classe ens posàvem davant la pissarra i la professora ens escrivia tots els ritmes que havíem estat fent movent-nos i ballant, val a dir, sense adonar-nos-en.
|
|
|
|
|