|
|
Introduccio
Cicle teoric
Les conferències
Els blocs temàtics de didàctica específica
CICLE PRÀCTIC
Didàctica específica.
Conclusions i valoracions de les practiques.
Les conferències
Legislació i organització escolar
En la primera part de la conferència es va dedicar a fer un repàs de les diferents lleis de l'educació que hi ha hagut en els últims anys. Va recordar el significat de LODE, LOGSE, LOPGCD, LOCE i LOE, i vam intentar sintetitzar de manera molt breu quins eren els canvis més significatius que ha comportat cadascuna d'aquestes lleis.
La LODE de 1985: va permetre a professors i pares tenir veu col•legiada per decidir què es feia al centre. La LOGSE de 1990, entre altres coses, va lligar el final de l'etapa d'estudis amb el treball (16 anys) i va introduir els ensenyaments artístics al currículum. La LOPGCD de 1991, parla de l'autonomia de centre i l'elecció de direcció, entre altres.
La LOCE de 2002: aparta una mica el consell escolar de les decisions del centre en favor de la figura del director, i la LOE de 2006 restaura la situació anterior. Com a professors aquestes lleis afecten de ple la nostra vida laboral i és del tot necessari conèixer-les bé.
L'altra part de la conferència va parlar de l'estructura dels centres educatius. És fonamental saber com s’organitza l'entorn on treballes i quins són els seus òrgans de govern i de coordinació. En aquest cas vam parlar en primer lloc dels òrgans unipersonals de govern (director, cap d'estudis, secretari acadèmic i coordinador pedagògic) i les seves funcions.
També vam parlar dels òrgans col•legiats de govern (claustre de professors i consell escolar) i dels òrgans de coordinació (departaments didàctics, equip docent, coordinadors ESO / Batxillerat / FP i altres, tutor), que en els centres totalment privats no és obligatori que hi siguin però solen tenir-los.
Vam seguir parlant de l’organització del centre des del punt de vista de l’atenció a la diversitat : a nivell organitzatiu, es va parlar de les adaptacions curriculars que pot dur a terme el propi centre, les modificacions curriculars (que necessiten una autorització dels responsables), els agrupaments flexibles (que com a professors de música en principi no ens afectarà, ja que només es fa en assignatures instrumentals), els convenis i l’aula d' acollida.
A més de tot això, els centres també disposen de recursos humans com el psicopedagog (o un equip de psicopedagogs) als quals podem recórrer, i també els EAP externs al centre.
Conclusivament, crec que és molt important tenir present totes aquestes lleis alhora d’exercir com a pedagogs, ja que ens pot ajudar molt a entendre la direcció de l’educació del nostre país i de com hem de resoldre els possibles problemes de centre i d’alumnat amb les lleis a la mà.
La recerca en educació musical: aspectes
Així com la conferència de la Teresa cambra tenia molta dinàmica i ella es feia entendre molt amb tot allò que ens volia explicar, la M.Àngels Subirats va ser com una frenada. Primer que tot, va fer tota la classe asseguda, cosa que feia que només li veiéssim de cintura a munt i durant les dues hores ens va estar explicant el tema de recerca però de manera molt particular, en això de particular vull dir que ens ho va explicar tot exemplificant-ho amb un treball de recerca que havia fet ella. El seu treball estava molt bé però no ens donava prou guies per fer un treball de recerca nosaltres mateixos.
|
|
|
|
|